Educar en les emocions

"No podem ser lliures si som víctimes del nostre estat emocional"

El desenvolupament emocional s'inicia en la primera infància, ja que el nadó arriba al món dotat d'unes emocions bàsiques que esdevenen unes eines fonamentals per poder assegurar-se la subsistència en aquest nou món. 

Mireia Abarca (2011), en el material elaborat per al curs de Tècnic en educació emocional reflecteix que durant la primera infància els infants poden generar poques estratègies per a regular les emocions per si mateixos i requereixen de la regulació externa aportada pels adults. Posteriorment, en l'època escolar incrementen i experimenten les seves pròpies estratègies en les diverses interaccions socials per mitjà de les quals detecten les tàctiques que millor els funcionen. Amb l'aparició del llenguatge i la possibilitat de parlar de les emocions pròpies i dels altres s'inicia un nou camí en la regulació emocional, tant de les pròpies emocions com de les emocions dels altres. En la mesura que el nen/a interioritza el llenguatge, podrà accedir a la parla privada, ampliant la seva capacitat de comprensió i per tant, podrà representar millor els seus estats emocionals i adonar-se de les emocions que experiementen altres persones. Al seu torn, aquest progrés incidirà en el perfeccionament de les habilitats per a autorregular les emocions. 

Els contextos més significatius on els nens i nenes adquireixen les competències socioemocionals necessàries per una bona adaptació social i un benestar personal són:
  • la família: esdevé el primer i més significatiu entorn de socialització. Én en aquest context on l'infant comença a comprendre les emocions, a modular la seva expressió emocional, a internalitzar estratègies d'autoregulació i a vivenciar els primers vincles afectius que li serviran de referència en les seves relacions afectives futures. 
  • l'escola: les vivències dels infants dins l'entorn escolar són determinants en alguns processos emocionals. En la interrelació amb el nen, l'educador mostra moltes conductes emocionals que seran apreses per aquests, indueix emocions i influeix en la manera d'afrontar-les. 
  • el grup d'iguals: l'acceptació social, tenir amics i amistats de qualitat, és molt important per al benestar emocionals dels nens i nenes. 

Rafael Bisquerra en un dels seus llibres, Educació emocional i benestar defineix el concepte d'educació emocional com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com element essencial del desenvolupament integral de la persona, a fi de capacitar per a la vida. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social. 

Bisquerra (2000) apunta que els objectius generals de l'educació emocional són:
  • adquirir un millor reconeixement de les pròpies emocions;
  • identificar les emocions dels altres;
  • desenvolupar l'habilitat de controlar les pròpies emocions;
  • prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives;
  • desenvolupar l'habilitat per a generar emocions positives;
  • desenvolupar una major competència emocional;
  • desenvolupar l'habilitat per automotivar-se;
  • adoptar una actitud positiva davant la vida i,
  • aprendre a fluir. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada