El Bloc


Benvinguts/es al bloc!

Vet aquí que una vegada... és un bloc que pretén ser una eina de suport per a famílies i  diversos professionals com psicopedagogs/es i mestres que volguin tractar les emocions a través dels contes.

En aquest bloc podeu trobar una secció més teòrica on es tracten conceptes com el conte com a  eina pedagògica, orientacions per un bon ús, per una banda, i per l'altra, hi ha una informació teòrica sobre com eduquem les emocions. Per l'elaboració d'aquest marc teòric s'han fet servir diverses fonts bibliogràfiques especialitzades en aquest àmbit com poden ser llibres, pàgines webs i altres blocs. En aquest mateix apartat (però més avall) podeu trobar un llistat d'aquesta bibliografia i d'altra que serviria per ampliar aquest tema.

Partint d'aquesta idea d'entedre els contes com a recurs pedagògic i quedant-nos amb la idea de la importància d'educar les emocions amb els mçés petits, sorgeix la part més pràctica del bloc formada per un recull de contes  anomenat Contes per treballar les emocions que a més de tenir la finalitat de tots els contes (el plaer en l'oient) també poden ser útils per treballar emocions com: l'amor, la tristesa, la por i l'alegria. Per tal d'extreure la vessant més pedagògica d'aquests es proposen unes activitats complementàries que poden ser útils per dur a terme amb els/les infants.

Aquest recull de contes es crea a partir de les premisses que exposa Sara C. Bryant, en el segon capítol del seu llibre Com explicar contes que el titula La selecció de contes. A continuació s'exposen els ítems en que es classifiquen aquests contes:

  • Pel que fa al tipus d'emoció que tracta:
    • L'AMOR: entès l'amor com a l'estima que tenim per les persones més properes amb les que compartim la nostra vida i amb les que tenim els vincles d'aferrament més forts. L'amor en els infants es basa en aquest sentiment cap al pare i la mare, els germans, la família i els amics. Saber que aquesta estima cap aquestes persones no es trencarà mai, els proporciona molta seguretat i els serà molt favorable en el seu desenvolupament personal.
    • La TRISTESA: aquesta és una emoció que la majoria de nens i nenes poden experimentar sense identificar-la com a tal. Poder reconèixer aquestes sensacions que ens provoca aquesta emoció, observar que la resta de persones també poden estar tristos i que és una emoció que hem de convertir en passatjera, és clau per tal que a una situació se li pogui donar la volta i créixer sentint que som feliços. 
    • L'ALEGRIA: hauria de ser l'emoció més coneguda i viscuda en els infants. Per molts potser és l'emoció que senten en estat natural i per això podria ser que no s'identiqfiqués com a tal. Adonar-nos que ens sentim alegres li dóna valor a aquest fet i ens mostra que som nosaltres els que tenim el control de sentir-nos d'aquesta manera. Així doncs, si els infants prenen consciència que estan alegres és de la manera en que millor es senten, podran lliutar per sentir-se així. 
    • La POR: en els infants, la por és una sensació que pot estar a l'ordre del dia, és a dir, els pots ser molt habitual. Saber el màxim sobre les nostres pors permetrà poder crear eines i estratègies per fer-les front. La por és una emoció que pot neguitejar molt als infants i els pot fer tornar enrere en quant a estadis ja assolits pel que fa al seu desenvolupament. 
    • El DOL: mai és un bon moment per tal de viure el sentiment del dol, però malhauradament, a algun infant li pot tocar viure aquest procés de dol que desencadena tantes emocions i sentiments. Així doncs, tractar i treballar el tema pot ajudar a l'hora de viure una situació difícil o també en l'evolució d'aquest procés. Identificar què és, com ens sentim i cap a on volem anar permetrà als infants viure el dol de la millor manera possible.
    • El DESCONCERT: no identificar les emocions i saber què ens està passant no ens permet anar més enllà i sobretot no ens permet reaccionar de la millor manera possible perquè ens podem sentir perduts, incompressos, etc. Així doncs, posar nom a allò que ens passa emocional i personalment és essencial. "No podem ser lliures si som víctimes del nostre estat emocional", és una frase que ens permet reflexionar sobre la importància que tenen en la nostra vida el control de les emocions.  
  • Pel que fa a l'edat dels destinataris
    • a partir de 2 anys: són els contes destinats als més petits. Són contes forces visuals i amb una història senzilla i clara.
    • a partir de 3 anys: en el moment d'anar a l'escola els nens/es fan una gran evolució en el seu desenvolupament mental. Així aquesta és una edat on els infants estan molt receptius i a un mateix tema se'l pot treure molt de suc. Repretir un mateix conte els fa viure'l amb seguretat i assimilar la història.
    • a partir de 5 anys: aquesta edat pot estar marcada per l'inici del procés de lectoescriptura. Les reflexions que poden extreure els infants després d'haver escoltat un conte començen a ser força riques.
    • a partir de 8 anys: els nens i nenes ja es troben en un altre estadi maduratiu on poden crear i entendre contes amb missatges no explícits. 
    • adults: sota aquesta etiqueta es troben els contes que malgrat ser de caire infantil poden tenir un sentit en els adults i els pot fer desencadenar una reflexió que també els pot ser útil. 

BIBLIOGRAFIA

ABARCA, M. Material del Curs de tècnic en educació emocional. Prisma, Formació Psicopedagògica, 2011. 

BISQUERRA, R. Educación emocional y bienestar. Barcelona: Praxis, 2000.

BRYANT, S. Com explicar contes. Barcelona: Col·lecció Nadal, 1977.

CARROL, D. La vida interior del niño. Guía práctica hacia una educación más integral. La transmisión de lecciones espirituales a través de cuentos (pp 59- 78). Barcelona: Robin Book, 1992.

GARCÍA LORCA, F. Medio pan y un libro. Granada, setiembre de 1931.

JEAN, G. El poder de los cuentosSexta parte (pp 249-276). Barcelona: Col·lección Dejadles leer, Pirene, 1988.

TRUJILLO, V, "El conte com a eina terapèutica". Educat, Revista de Psicopedagogia, (2012), núm. 3.

PER SABER-NE MÉS 

DE PUIG, I. Contes per pensar. Barcelona: Ediciones Destino, 1996

JODOROWSKY, A. La sabiduría de los cuentos. Argentina: Ediciones Obelisco, 2001

MARINA, J.A. La màgia de llegir. Barcelona: Rosa dels Vents, 2005

ORTIZ, E. Contar con los cuentos. Ciudad Real: Ñaque, 2002

Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO. Les biblioteques públiques: espais d’integració social. Centre UNESCO de Catalunya. 

1 comentari:

  1. M'agrada molt el munt de recursos que poses a disposició de tots els agents que intervenen en l'educació dels més petits facilitant activitats i reflexions. Personalment faig molt ús dels contes a l'escola i crec que podré treure profit del blog. Gràcies!

    ResponElimina